Anarquisme i organització

“Nosaltres ja ho hem repetit: sense organització, lliure o imposada, no pot haver cap societat, cap organització conscient i desitjada, no pot haver-hi ni llibertat, ni garantia que els interessos d’aquells que viuen en societat siguin respectats. I qui no està organitzat, qui no busca la cooperació d’altres i no ofereix la seva, en condicions de reciprocitat i de solidaritat, es col·loca necessàriament en un estat d’inferioritat i roman com a engranatge inconscient en el mecanisme social que altres activen a la seva manera, i en el seu benefici”. Errico Malatesta

Comunisme Llibertari – Història.

El comunisme llibertari en el moviment anarquista. Història d’una tendència. 1a Part 1868-1950

Aquest text pretén vessar llum sobre la teoria revolucionària aportada pel moviment anarquista des de la seva creació a partir de l’Aliança per la Democràcia Socialista, el 1868, fins al període posterior a la Segona Guerra Mundial, moment en què el corrent llibertari va sofrir un profund tall generacional. Aquest text serà completat per un altre estudi de l’època de la postguerra de la segona guerra mundial fins als nostres dies. Llegir ⇒


Qüestions organitzatives de l’anarquisme.
Felipe Corrêa

Publicat originàriament a la revista acadèmica “Espaço Livre”, núm. 15,  de 2013.

Aquest text té per objecte discutir, des d’una perspectiva teòrico-històrica, algunes qüestions orga­nitzatives relatives a l’anarquisme. Des d’ell es contesta a l’afirmació repetida constantment, que aquesta seria una ideologia/doctrina essencialment espontaneïsta i contrària a l’organització.Re­prenent el debat sobre l’organització entre anarquistes, l’article afirma haver tres posicions fona­mentals sobre l’assumpte: aquells que són contraris a l’organització i/o defensen articulacions in­formals en petits grups (antiorganitzacionisme), aquells que defensen només a l’organització en el nivell de masses (sindicalisme/comunitarisme) i aquells que sustenten la necessitat d’articulació en dos nivells, polític-ideològic de masses (dualisme organitzacional). Llegir ⇒

 

Reflexions sobre el compromís, la responsabilitat i l’autodisciplina

Material publicat en portuguès en el lloc web de la Federação Anarquista do Rio de Janeiro (farj.org). Traducció pròpia al català des de la traducció al castellà de Neto do Caldeireiro (GZ) publicada al lloc web de la “Columna Libertaria Joaquín Penina” (http://columnalibertaria.blogspot.com.a … so-la.html)

Quan el nostre estimat Ideal Peres va proferir les paraules que hem reproduït a dalt, ell va expressar, en una sola frase, una sèrie d’opinions de gran importància per a la nostra organització. Ell emfatitzava, abans de res, la importància de la consciència del militant en relació als motius de la lluita. Això vol dir que el militant anarquista no deu simplement obeir allò que determina una direcció deslligada de la base o servir de “mà d’obra” per a una elit amb interessos personals pel domini de persones i/o per altres interessos anti-ètics, des del nostre punt de vista. El militant anarquista és un subjecte que participa activament de totes les discussions que es donen en l’àmbit de la Federació. D’ell, s’espera que s’involucri en les discussions que succeeixen, posicionant, discutint les millors sortides per a les qüestions presentades i participant en els rumbs tàctics i estratègics adoptats per l’organització. Llegir ⇒

 

Les raons de l’anarquisme social

Material publicat a la publicació on-line Regeneracion.org per l’autor Lusbert el 28 d’octubre de 2014, i traduït al català per l’Assemblea Llibertaria de la Garrotxa

He promès donar una resposta a l’altura de les circumstàncies i espero donar la talla en aquest aspecte. Aquest article és una resposta a les crítiques a l’anarquisme social del company La Col·lectivitat en aquest article i en aquest altre, i aprofito per deixar clar que aquest article no representa a l’anarquisme social en general, sinó la meva concepció del mateix recolzat en altres lectures. Trobo un cert paral·lelisme en aquest debat amb el que es va donar fa un segle aproximadament, quan sobre la taula es plantejava la inserció de l’anarquisme en el sindicalisme. Sobre aquest tema, Malatesta ja en els anys ’20 del segle XX ja defensava la idea que els i les anarquistes a tot moment no hauríem de separar-nos del poble, i encara que tals moviments no siguin expressament antiautoritaris, el nostre paper hauria de ser el d’intentar que ho siguin demostrant-ho mitjançant l’exemple, o almenys fer que les lluites siguin el més antiautoritàries possibles. D’aquesta premissa parteix l’anarquisme social. Llegir ⇒

Anarquisme Social i Organització:
ELS MOVIMENTS SOCIALS I L’ORGANITZACIÓ POPULAR

Material publicat en portuguès en el lloc web de la Federação Anarquista do Rio de Janeiro (farj.org). Traducció pròpia al català des de
(https://anarquismorj.wordpress.com/…..e-a-org-popular/)

Hem fet menció en anteriors ocasions, a l’organització popular i la nostra expectativa respecte d’això. Ja hem definit que el seu objectiu és “superar el capitalisme i l’Estat, i, per mitjà de la revolució social, construir el socialisme llibertari”, i és per això l’entenem com a verdadera protagonista en el procés de transformació social. També vam esmentar que el nivell en el qual es desenvolupen els moviments socials i en el qual s’ha de buscar la construcció i l’augment de la força social de l’organització de base és el que anomenem nivell social. Ara, anem a tractar de discutir els moviments socials, les seves característiques desitjables i formes de treball, i com poden contribuir a la construcció en el desenvolupament de l’organització popular. Llegir ⇒

Sectarisme i avantguardisme – Debat d’un problema en l’esquerra.

FARJ – Publicat en Libera 163 (Juliol a octubre de 2014)

El sectarisme és la intolerància amb les posicions, opinions, ideologies o pràctiques diferents de les pròpies o del propi moviment, organització, grup etc. Ve acompanyada de l’arrogància, vanitat i oportunisme, col·locats per sobre de la lluita per la transformació social. Així, una pràctica sectària pautarà la política per la diferència, afirmant-se per la negació i denúncia de l’altre, buscant el conflicte en comptes del consens col·lectiu i del debat fratern. Llegir ⇒

Un Debat sobre la Política d’Aliances

Un debat polític sobre la política d’Aliança, amb base a l’experiència i les reflexions realitzades dins d’una organització política anarquista especifista.

La política d’aliances d’una organització anarquista, d’una tendència, o d’un moviment social respon bàsicament a dues qüestions: amb qui i com ens anem a unir per a aconseguir un determinat objectiu, sigui aquest de curt (objectiu tàctic), mig o llarg termini (línia estratègica). La Política d’Aliances només pot ser eficient quan respon a un programa propi ben establert (compres pels seus militants), que sigui de possible aplicació. Llegir ⇒