3. Objectius i Metodologia

La derrota del capitalisme només vindrà a través d’una àmplia participació de la societat. És a dir, que necessàriament haurà d’existir algun tipus d’unitat popular. Sense aquesta unitat no hi ha victòria possible davant aquest capitalisme del segle XXI. Per això han d’unir-se tots els sectors que estan en lluita, i el moviment llibertari ha de ser una part important d’aquesta unitat, servint de connexió entre els diferents sectors.

3.1- Comunisme llibertari

La idea del comunisme llibertari ha acompanyat el moviment durant moltes dècades. No sempre s’ha comprès clarament com funciona, ni s’han adaptat les noves idees que han anat sorgint en els corrents llibertaris i assemblearis (per exemple, el cooperativisme, el municipalisme, l’autonomia, etc.). Pel que sembla el concepte segueix ancorat en 1936, sense actualitzar excessivament davant la societat actual i el funcionament del món.

Però les bases ja estan posades. Per exemple, que els productors prenguin els mitjans de producció continua sent vàlid en els nostres temps. Que tot el poble sigui capaç de crear estructures capaces de substituir a l’estat, és una altra qüestió cada dia més compartida per gent de fora del moviment llibertari. Però no hem estat capaços de proposar una alternativa llibertària viable i ben estudiada. És un altre repte que ens queda per fer. Necessitem un ideari proper que reculli les millors aspiracions del poble.

3.2- Poder popular vs. moviment llibertari de masses

Si busquem altres experiències històriques, com la de les lluites socials d’Amèrica Llatina dels anys 60 i 70, veurem que la idea del poder popular és molt potent. És gràfica i fàcil de comprendre i gairebé s’explica per si mateixa. Es tracta d’un poder paral·lel al de l’estat i el de la burgesia, que creix al caliu de les lluites socials. És un poder simbòlic de les classes populars organitzades. Oposa la democràcia directa a la democràcia parlamentària en una lluita per l’hegemonia de les classes. Com a estratègia ens porta a nous escenaris de transició favorables a una escalada posterior de caràcter revolucionari amb una base sòlida i amb opcions de triomfar.

El seu origen marxista no ha d’ocultar que poder popular era un reajustament dels anys 60 al lema de Lenin de “tot el poder per als soviets”, que venia a ser la reivindicació dels anarquistes russos de l’època, de la qual Lenin es va fer ressò. Tot el poder per als soviets o tot el poder per al poble (mitjançant les seves pròpies organitzacions) és una aspiració del moviment socialista des de sempre. Comunes, consells, soviets, sindicats, cooperatives, són construccions històriques del camp popular en les que van tenir molta influència les idees llibertàries. Les estructures revolucionàries del futur estan encara per determinar, però si per alguna cosa hem d’apostar és per tenir una influència determinant en com es construeixen aquestes.

Així doncs, poder popular és l’Obra Social de la PAH, amb els seus edificis ocupats, els seus bancs expropiats. Poder popular és la marea verda de Balears, organització de masses assembleària. Poder popular és el comitè de vaga de Panrico, el comitè de descansos de TMB, l’assemblea del barri de Sants, l’assemblea UB Raval, les coordinadores de moviments socials … Construeixen poder popular els qui paralitzen desnonaments, els piquets de les vagues , les okupacions, la marea groga, els iaioflautes … Tots creen una sensació d’un poble en moviment. Són un impuls creatiu des de baix, d’un poble que en les seves lluites construeix les seves pròpies estructures que són l’embrió d’una nova societat. Això és poder popular.

Hi ha una tendència en el moviment llibertari actual a concebre el creixement de l’anarquisme com una cosa separada de la lluita social. Segons aquesta visió, és l’anarquisme qui marca els temps de les lluites socials i qui actua de catalitzador o instigador dels conflictes, ja que si es deixessin a les lluites seguir el seu ritme aquestes serien reformistes. Per tant es planteja que quan hi hagi en un territori tants grups anarquistes o un percentatge X de la població que simpatitzi amb l’anarquisme, la revolució social serà inevitable. La nostra posició és diferent. L’anarquisme no és un cos estrany dins d’una societat. La revolució no la fan 100.000 anarquistes, la fa tot un poble. Perquè el poble tingui garanties d’èxit es necessita que estigui ben organitzat.

3.3- Subjecte revolucionari

De tot el que hem anat dient, es desprèn que creiem que el moviment social ha de ser autònom. Però ha de tenir també una visió de si mateix com a subjecte polític, és a dir, com una entitat independent (de partits, de religions, de sindicats i d’altres entitats, i de nosaltres mateixes) que té uns objectius propis i que es fa conscient que aquests objectius estan prefigurant una societat diferent.

Com hem dit, no pensem que sigui prioritari crear un moviment llibertari molt gran, massiu, sinó crear poder popular, un poble fort, unit, organitzat i amb objectius clars, capaç de derrotar el capitalisme i de crear una nova societat basada en la solidaritat, el suport mutu, la llibertat i la igualtat, que són els valors fonamentals de l’anarquisme. Hem d’entendre que tota organització social amb participació llibertària organitzada es veu inevitablement influïda pel nostre accionar.

3.4- Aliança i convergència amb el moviment popular

La missió que podria tenir una federació anarquista entesa com ho fem en el procés Embat seria fer que tots els moviments socials anessin teixint una xarxa d’aliances comuns, que anessin conformant l’entitat de “moviment popular”. Aquest moviment popular en estar participat per nombroses iniciatives llibertàries ja presents en ell (juntament amb altres iniciatives que conflueixin amb aquestes), s’anirà acostant per si mateix als postulats llibertaris. A la federació anarquista només es coordinaria a la nostra militància per ajudar-los a enfortir la tendència llibertària dels moviments socials; però una tendència llibertària entesa com a part integrant necessària d’aquests moviments. Serviria perquè la militància anés treballant temes propis del seu moviment social però des d’una perspectiva específicament anarquista i la posaria en contacte amb altres militants llibertaris que estan treballant en altres moviments socials diferents, per ampliar la seva perspectiva de conjunt. També serviria de lloc d’intercanvi d’experiències i d’eines (teòriques, propagandístiques, infraestructures, mitjans de difusió, etc.) per la seva tasca politicosocial.

D’aquesta manera no només se li dóna forma a un moviment llibertari, sinó que se li fa partícip dels problemes de la societat, aportant solucions des de dins de la lluita social. Davant aquesta situació que plantegem entenem que no estem rebaixant el discurs en cap moment. Estem aplicant les solucions que proposa l’anarquisme a una problemàtica concreta d’un moviment social. Les eines ideològiques (els nostres valors i principis, i les nostres tàctiques) que aportem seran útils en la mesura que resolguin problemes reals.

Anuncis