2. Què és Embat i què cerca?

 

El Procés Embat és una xarxa de militants socials de tradició llibertària que volen l’articulació d’una tendència organitzada capaç d’aportar des del llibertari al moviment social i popular en què desenvolupem la nostra activitat. La intenció és que aquest moviment social aconsegueixi els seus objectius i que pugui fer-ho gràcies a les nostres aportacions.

Volem la superació del capitalisme i la seva substitució per la propietat col·lectiva gestionada per la classe treballadora; volem la substitució de l’estat per estructures populars d’arrel assembleari i participatiu. Però veiem necessari que qui dugui a terme aquesta tasca sigui el poble organitzat mitjançant les seves pròpies organitzacions populars que progressivament vagin acumulant força, experiència i recursos en base a un programa i a les tàctiques necessàries per portar-lo a terme, exercint des de ja un poder popular que deslegitimi a les classes del poder, i dignifiqui a les classes populars.

2.1- Unitat tàctica i estratègica

Una sèrie de les persones que estem en el procés Embat hem participat en anteriors intents de coordinar i organitzar el moviment llibertari que han acabat en fracàs. Creiem que mai s’ha arribat a bon port perquè de partida hi ha postures contraposades entre els grups, fins i tot a vegades dins d’un mateix grup, que impedeixen arribar a acords de rellevància. D’aquesta manera s’arriben a acords de mínims que intenten acontentar tothom, però que finalment no resulten creïbles, cosa que fa que els grups vagin sortint discretament de les coordinacions.

Per això creiem que cal tenir postures úniques en certs temes importants. Per a això – per actuar políticament en qualsevol sentit – cal tenir els mateixos objectius, estratègies i tàctiques. Tenir-los clars i que aquests siguin compartits pels altres membres de l’organització. Aquesta és la base d’una organització política, que creiem necessària.

En Embat, com a projecte d’organització política, estimem bàsic que abans d’emprendre grans salts organitzatius, cal aconseguir una unitat tàctica i estratègica amb qui estimi oportú organitzar-se. Això s’ha de plasmar en un programa a definir.

2.2- Programa

Entenem per programa passar a paper uns objectius (a curt, mitjà i llarg termini), unes reivindicacions, tenint en compte d’una banda uns objectius assumibles i parcials, i de l’altra, uns objectius finals, amb la seva conseqüent temporalització en forma de “full de ruta” amb la qual es pugui desenvolupar un pla estratègic d’acord amb aquests objectius. Aquest programa ha de sorgir d’un debat ampli que superi els límits de la pròpia organització.

El programa hauria de passar per successives anàlisis de la conjuntura que ens portin a desenvolupar estratègies i tàctiques i a teixir una política d’aliances que ho facin aplicable. Tot ha de ser revisable i actualitzable per no perdre el fil dels esdeveniments. Cal saber llegir el moment històric i buscar una millora de l’escenari mitjançant un poder popular de caràcter llibertari (més endavant parlarem d’això) que enforteixi moralment al poble que lluita.

En la nostra opinió, l’organització resultant hauria de dedicar-se a organitzar i coordinar les i els militants llibertaris que participen en els moviments socials, sindicals, estudiantils, de barri, territorials, etc. perquè puguin actuar d’una forma coherent i eficaç respecte a aquest programa amb l’objectiu que els moviments en què participen assumeixin progressivament les seves idees i pràctiques quotidianes. Els grups anarquistes haurien de basar la seva pràctica en donar suport o crear el moviment popular del seu entorn local immediat. No ens interessa un moviment anarquista tancat en si mateix, aliè a la lluita social, sinó un moviment dinàmic, creatiu, compromès i preocupat pels problemes de les classes populars en què es desenvolupa. Només així generarem un moviment llibertari amb garanties de donar resposta als reptes del nostre temps.

2.3- Projecte polític llibertari

Creiem en la necessitat d’incidir en l’acció social que coincideixi amb la nostra visió estratègica i tàctica. Aquesta acció social ha d’anar cap a la consecució d’un poder popular de caràcter llibertari. Per a això, entenem que ha d’existir una agrupació o organització política que ens ofereixi l’espai de treball adequat per desenvolupar aquest programa que ens serveixi per incidir socialment i políticament en l’agenda del territori.

L’anarquisme actual que ens envolta té una manca crònica de projecte polític, més enllà d’unes poques consignes i lemes. Encara que hi ha un nou afany d’organitzar-se, que és un pas endavant, hem de sortir de la ideologia abstracta i de la propaganda per recollir realment el descontentament existent en la societat, i coordinar totes les alternatives en un projecte únic, coherent i amb objectius comuns. És això el que volem dir quan diem “política”.

Per això el projecte polític llibertari ha de buscar reforçar, aprofundir i coordinar en la mesura del possible les lluites socials, i debatre amb les altres postures d’una forma respectuosa i constructiva, sense refugiar-nos en les idees. D’aquesta manera podem agrupar nous militants socials que comparteixin la nostra opinió. Necessitem aquest programa propi, que sigui concret i clar, per poder presentar i aplicar tant dins dels moviments populars com a la societat en general.

Sabem que en gairebé totes les lluites socials trobem companys llibertaris que han format part del nostre moviment en altres temps i que per la raó que sigui avui ja no estan militant amb nosaltres (per “cremats”, expulsions, dissolució del seu col·lectiu o sindicat, canvis de domicili, etc.). També és sabut que hi ha gent que sense proclamar-se llibertària actua de forma natural de manera antiautoritària, i assumeix uns plantejaments vitals i organitzatius gairebé iguals que els nostres.

La “gent”, el “poble”, no és neutre, sempre actua sobre la base de línies polítiques que moltes vegades contradiuen els nostres principis ja que el seu procés de politització ve per altres vies. Els moviments plurals estan formats per persones que tenen una procedència molt dispar també. Hem de reforçar les línies que ens beneficiïn i combatre les que ens perjudiquen. Entenem que per això serveix una organització política.

Actuar coordinadament és bàsic perquè hi hagi una tendència estructurada que apunti cap a l’anarquisme i que impedeixi que la lluita social sigui cooptada o recuperada per altres tendències que inevitablement també existeixen en tots els moviments socials. A la mateixa dinàmica de la lluita i dels conflictes alguna gent s’anirà posicionant de forma natural amb les nostres actuacions i assumirà finalment els nostres objectius.

2.4- El moviment comunista llibertari internacional com a exemple

En altres països hi ha ja una llarga tradició d’organitzacions llibertàries que operen d’aquesta manera. Un bon exemple d’aquesta forma d’organització i d’actuar ho tenim al Brasil, amb la “Coordenação Anarquista Brasileira”, de la que formen part diverses organitzacions d’arreu el Brasil, com per exemple el Coletivo Anarquista Bandeira Negra de Santa Catarina, Coletivo Anarquista Luta de Classe de Paraná, Coletivo Anarquista Núcleo Negro de Pernambuco, Coletivo Anarquista Zumbi dos Palmares d’Alagoas, Coletivo Mineiro Popular Anarquista de Minas Gerais, Federação Anarquista Gaúcha de Rio Grande do Sul, Federação Anarquista do Rio de Janeiro, Organização Anarquista Socialismo Libertário de São Paulo, Organização Resistência Libertária de Ceará i Rusga Libertária de Mato Grosso. Les companyes i companys brasilers de la CAB tenen una extensa experiència en lluites socials i autogestionaries: amb els sense sostre i l’okupació urbana, a l’àmbit comunitari (recerca i recuperació de la història del moviment obrer i del moviment anarquista, centres socials oberts, biblioteques llibertàries, …), MST (Movimento dos Trabalhadores Sem Terra), MTD (Movimento dos Trabalhadores Desempregados), agroecologia, estudiantil, sindical, … Dels últims temps, hem de destacar la participació i el paper de dinamitzadors desenvolupat per les companyes i companys en les multitudinàries mobilitzacions del Movimiento Passe Livre i Tarifa Zero, contra les pujades tarifàries del transport i per un servei públic i gratuït, i en la revolta popular contra el mundial de futbol de la FIFA a celebrar aquest mateix any 2014. A ressaltar també l’activitat de mobilització i denúncia desenvolupada per la Federaçao Anarquista Gaucha de Rio Grande do Sul, que els ha portat a la irrupció als seus locals, per dues vegades en un curt període de temps, de la policia, i l’assetjament policial i judicial a la seva militància.

En tot Llatinoamèrica van sorgint federacions, agrupacions i col·lectius, la majoria d’ells inspirats en la Federación Anarquista Uruguaya (FAU), organització fundada en 1956. En 1967 la FAU és il·legalitzada i perseguida, reestructurant-se per a sobreviure a la clandestinitat, i conformant per a això el seu braç armat, l’OPR-33 (Organización Popular Revolucionaria-33 Orientales), portant a terme sabotatges, expropiacions econòmiques, segrests de dirigents polítics i patronals, suport armat a vagues, ocupacions de fàbriques, etc. La FAU va sobreviure a la persecució dels exèrcits uruguaià i argentí amb moltes companyes i companys presos, torturats i desapareguts, reorganitzant-se a partir de 1986 amb la caiguda de la dictadura. La FAU canalitza la seva activitat organitzativa i formativa a través de les seves ràdios veïnals (comunitàries), ateneus de barri i biblioteques. En aquesta organització i el seu sistema d’organització mitjançant “tendències” (obrera, estudiantil, veïnal, …) s’inspiren les organitzacions comunistes llibertàries mencionades de Brasil i altres que van apareixent i creixent per l’Argentina, com la Columna Libertaria Errico Malatesta (Capital Federal), Columna Libertaria Buenaventura Durruti (zona Oest del Conurbano Bonaerense), Columna Libertaria Joaquín Penina (Rosario), la organització estudiantil Bandera Negra | Tendencia Estudiantil Libertaria, amb la seva major incidència o activitat entorn de la Federación de Organizaciones de Base (FOB); Colòmbia amb la Red Libertaria Popular Mateo Kramer i el Centro de Investigación Libertaria y Educación Popular – CILEP, partícips i impulsors del “Congreso de los Pueblos”, la “Cumbre Agraria y Popular” i el “Tejido Juvenil Nacional Transformando a la Sociedad” -TEJUNTAS, i a l’àmbit estudiantil el Grupo Estudiantil Anarquista – GEA.

Hem de ressaltar el paper que estan desenvolupant les organitzacions estudiantils, en l’expansió del comunisme llibertari a l’Amèrica Llatina, ja que aquestes són l’embrió de futures organitzacions específiques, des de les quals la joventut inicia la seva inserció en l’activitat social i política, prenent com a exemple o referència històrica la Resistencia Obrera Estudiantil (ROE), que al seu torn seria l’embrió o font d’on es nodriria de militància l’OPR-33, sempre amb la FAU com a organització matriu. Si hem esmentat anteriorment Bandera Negra | Tendencia Estudiantil Libertaria , d’Argentina , i el Grupo Estudiantil Anarquista – GEA , a Colòmbia , no podem oblidar la importància que ha tingut el Frente de Estudiantes Libertarios – FEL a Xile , l’organització xilena estudiantil més representativa en aquests moments, la Red Libertaria Estudiantil – RLE i la publicació periòdica anarco-comunista Solidaridad, al voltant dels quals es nuclean diverses organitzacions com l’OCL , FAO i el CAL, cada vegada més influents tant en el món sindical com en el moviment de pobladors. Hem de ressaltar, doncs, el paper que poden arribar a jugar organitzacions estudiantils similars com el Grupo Estudiantil Anarquista – GEA i el Círculo de Resistencia Estudiantil Ácrata – CREA , a Colòmbia , el Frente de Estudiantes Libertarios – FEL de l’Equador , o la Tendencia Estudiantil Libertaria – TEL del Perú.

En els territoris de l’Estat Espanyol, aquesta tendència organitzativa, vindria a estar representada pel FES (Frente Estudiantil y Social) de Saragossa, que manté bones relacions principalment amb Bandera Negra d’Argentina i FEL de Xile. Posteriorment també s’han organitzat grups semblants a Sevilla (ELS- Estudiantes Libertarios de Sevilla), Madrid (FAEM– Frente Anarquista Estudiantil Madrileño i ALE- Asamblea Libertaria de Estudiantes), el Colectivo Estudantil Libertario amb grups a Vigo, Compostel·la, A Corunha i Ourense, i en Ciudad Real el FJL – Frente de Juventud Libertaria. Tots aquests col·lectius estan en un procés amb vista a realitzar un congrés aquest pròxim estiu per a federar-se i constituir-se com a una organització federal d’estudiants.

Amb algunes d’aquestes organitzacions, tant de Llatinoamèrica com de l’Estat Espanyol, ja estem en contacte, però el que realment ens interessa és tenir una repercussió en aquest territori.

 

Anuncis

1 thought on “2. Què és Embat i què cerca?”